George Frêche, sovint notícia per les seves polèmiques declaracions, no es va poder estar, quan votava, de dedicar una de les seves frases a Martine Aubry, cap del Partit Socialista francès: 'És tossuda com una mula; tan tossuda com el seu pare era obert i intel·ligent', va dir. Abans de ficar-se al cotxe que l'esperava fora del col·legi electoral, i a petició dels fotògrafs que li demanaven un gest, va alçar el puny i va cridar visques a Mao, Lenin, Mandela i Gandhi, abans de dir: "Visca Ségolène Royal, visca (Dominique) Strauss-Kahn, visca (el batlle de Lió) Gérard Collomb i François Hollande'.

Poques hores després, en saber la victòria, Frêche va demanar en unes declaracions a la televisió France 2 un minut de silenci pels partits polítics, perquè són 'els grans perdedors' dels comicis. Segons Frêche, la victòria de les eleccions regionals franceses no ha estat del Partit Socialista (PS), sinó dels 'presidents socialistes de la regió'. El polític manté una pugna des de fa anys amb la direcció del PSF. Després de ser-ne expulsat el 2007 per unes declaracions racistes, ha aconseguit en aquests comicis de guanyar amb marge més que sobrat a casa seva i de deixar el seu ex-partit sense representació. La llista fabricada a París per la direcció del PSF no va superar la barrera mínima del 10% a la primera tanda i no ha pogut, doncs, plantar cara a Frêche a la segona.

Partits i candidats catalans

Frêche no tenia pas el suport de cap de les candidatures que comptaven amb catalans a les llistes en la primera tanda; Europa Ecologia, que es va quedar a la porta d'accedir a la segona tanda, amb un 9,4% dels vots, i que comptava amb el director de Ràdio Arrels, Pere Manzanares, en el segon lloc de la llista dels Pirineus Orientals, i la candidata d'Esquerra Alícia Ey Nomdedéu, va decidir de no recomanar cap consigna de vot.

La victòria del president sortint del Llenguadoc-Rosselló no ha estat ben rebuda, doncs, pels partits catalanistes, que han lamentat que no afavorirà els interessos de Catalunya Nord. Els presidents de CDC i d'ERC Catalunya Nord coincideixen a afirmar que l'ex-socialista no defensarà els interessos dels catalans del nord i que tampoc ho farà amb els drets culturals i lingüístics. Jordi Vera, de CDC, assenyala 'l'abandó' en què Frêche ha sumit Catalunya Nord i el seu homònim a ERC, Joan Ridaura, assumeix que seran els partits catalanistes qui hauran de continuar lluitant pels drets lingüístics i culturals perquè Frêche 'no farà absolutament res per evitar la lenta mort i degradació de la nostra llengua i cultura'.

Resultats a l'estat francès

La victòria al Llenguadoc-Rosselló de Frêche, en l'òrbita socialista tot i que expulsat del PSF, no desentona amb els resultats a la vintena de regions de l'estat francès. En totes, tret d'Alsàcia, han guanyat els socialistes. Els resultats suposen un revés per al president Nicolas Sarkozy i el seu primer ministre, François Fillon, qui ja ha assumit la seva part de responsabilitat de la derrota. La líder socialista, Martine Aubry, ha instat el govern a escoltar els electors i fer canvis 'profunds'. Paral·lelament, a Còrsega el vot nacionalista ha obtingut un notable èxit electoral.

En efecte, Obama ha aconseguit una reforma que ni Harry Truman, ni Lyndon B. Johnson, ni Bill Clinton no van aconseguir. Per primera vegada, el govern fixarà les normes del sistema de salut més car del món. Després d'un any de debat, ja no hi ha marxa enrere.

En una primera intervenció després de l'aprovació de la reforma, Obama ha declarat, dirigint-se als nord-americans: 'Aquest moment és possible gràcies a vosaltres', ha dit. 'No és una victòria d'un sol partit. És la victòria dels nord-americans i és la victòria del sentit comú'. En un moment de gran transcendència política d'aquest primer tram de la legislatura, el president ha admès els equilibris que ha hagut de fer per aprovar la llei: 'No és una reforma radical, però és una reforma important. La llei no arreglarà tot el que afecta el nostre sistema de salut. Però va en el bon camí.' I ha conclòs: 'A això s'assembla el canvi!'

Els demòcrates han aconseguit la victòria per només 4 vots. En necessitaven 216 i n'han obtinguts 219. AL final, 212 congressistes hi han votat contra, entre els quals 34 demòcrates. A última hora el president s'ha hagut de comprometre a prohibir explícitament l'avortament finançat amb fons públics per asssegurar-se el suport dels demòcrates catòlics. Ha estat clau. Aquestes últimes setmanes Obama s'havia reunit o havia parlat per telèfon amb tots els congressistes escèptics del seu partit. L'aprovació de la llei alliberarà ara l'agenda del president, presa absolutament per les negociacions, fins al punt d'anul·lar un viatge oficial a Indonèsia i Austràlia.

Els beneficiats de la reforma

Uns trenta-dos milions de nord-americans, d'entre 18 i 65 anys, tindran cobertura mèdica, entre els quals s'inclouen ciutadans massa joves per ser inclosos en l'assegurança pública per a jubilats (Medicare) i amb massa poder adquisitiu per rebre els ajuts especials per la gent molt pobre (Medicaid). També hi guanyen els malalts greus, exclosos de les asseguradores perquè els fan perdre diners. A partir d'ara qui fixa les normes és l'estat: les asseguradores no poden rebutjar clients amb malalties prèvies. A canvi, per evitar que els usuaris només contractin la pòlissa quan es posin malalts, tots els nord-americans estaran obligats a tenir una assegurança. L'estat també ajudarà les petites empreses que no puguin oferir una pòlissa als treballadors.

La llei no entrarà plenament en vigor fins l'any 2013. Segons l'oficina de pressupost del Congrés, la reforma costarà 940.000 milions de dòlars en els propers deu anys. Però els ciutadans afronten, per primera vegada, penalitzacions per no acceptar aquesta nova legislació, i hauran de pagar per tenir cobertura mèdica. A través d'aquest ingrés addicional, el govern dels EUA preveu reduir el dèficit entre 132.000 milions i 138.000 milions la dècada vinent, però a partir de 2019 s'espera que la reducció augmenti per damunt dels mil milions de dòlars.

Carretero diu que celebraria molt que Laporta volgués presidir una candidatura independentista a les pròximes eleccions, i que Reagrupament ha de ser de sostenir aquesta candidatura: 'Esperarem que ell decideixi; nosaltres hi som per ajudar.'

Laporta va dir que calia un nou partit polític, va demanar unitat a tots els independentistes i va manifestar: 'Segur que trobarem les persones per a presidir aquesta candidatura.'

Carretero: 'Si no plegava la minoria, plegava la majoria'

L'assemblea va servir també per consolidar la direcció de Carretero dintre Reagrupament: el 90% dels assistents va donar-li suport perquè continués capdavantejant la iniciativa, va aprovar la nova junta i va abonar primer document programàtic de l'associació ('Organitzant el nostre futur lliure'). Carretero, de fet, va centrar l'informe de gestió en dos grans punts: la confecció de llistes electorals amb vista a les eleccions i el debat intern, marcat per la crisi de la junta, que  es van tancar amb les dimissions d'Emili Valdero, Jaume Renyer, Albert Pereira i Francesc Abad.

Sobre aquesta qüestió, Carretero va ser especialment dur. Va dir que la junta anterior no funcionava i que per això n'havia sortit: 'Si no plegava la minoria, plegava la majoria.' I va afegir: 'Els nostres enemics interns han de saber que jo no hi pactaré mai. (...) Si em voleu al davant de les llistes, hi vull gent de confiança.' Per Carretero, 'tota la merda ha sortit de dins de l'organització'. També va agrair la tasca d'una persona de la junta que va dimitir, en gran mesura, per les desqualificacions internes, Sandra Lomas.

A l'assemblea, que va aplegar prop de 1.400 assistents, hi van ser presents personalitats com l’ex-president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera; el filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit; el sociòleg Salvador Cardús i l'historiador Joan B Culla, entre més.

Les llistes, al juny

Respecte de les llistes, Joan Carretero va dir que Reagrupament havia de continuar lluitant perquè hi hagués una candidatura a les eleccions del parlament, amb gent associada o no. En una nova assemblea, que es farà al juny, Carretero proposarà les llistes a què donarà suport Reagrupament, i que s'hauran de votar per circumscripcions.

Com en la primera assemblea, Reagrupament ha publicat els documents a la seva web amb accés obert: l'acta de la primera assemblea, el document programàtic, el reglament de l'associació, el de funcionament de la segona assemblea i els estatuts, i els resultats finals de les votacions a la junta directiva.

Per Alimentària passaran els millors cuiners del món, molts són catalans; es presentarà un projecte que vincula la Fundació Alícia (Alimentació i ciència) amb la Universitat de Harvard; es mostraran infinitat de productes innovadors; es presentarà un estudi sobre les marques on s'ha analitzat què demana avui el consumidor a les marques; es posarà l'accent en la dieta mediterrània potenciant la capitalitat de Barcelona a la Unió pel Mediterrani; dins el Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània es replantejarà la configuració de la piràmide dels aliments, actualitzant-la…

En aquesta edició s'ha incrementat un 30% el pressupost internacional, perquè segons Antoni Vall, director d'Alimentària, 'un dels reptes de la indústria agroalimentària és la seva obertura a l'exterior. La internacionalització avui suposa 80 milions d'euros.' Alhora, és l'edició d'Alimentària més internacional, perquè s'han incorporat nous països com ara Corea, Singapur, Iran, Sudàfrica, Nicaragua i Veneçuela. De l'àrea mediterrània, unes quaranta empreses de Síria, Marroc, Tunísia, Líban i Egipte participaran en aquesta edició.

L'altre gran repte d'Alimentària és la innovació, perquè jugarà un paper clau en el futur. S'exposaran més de 300 productes de 140 companyies on s'aposta per la innovació i la creativitat. I es debatran aspectes importants en innovació com són les solucions tecnològiques dirigides al temps i la eficàcia, l'accés a la informació, la seguretat i el control, les pràctiques sostenibles… Valls va donar algunes dades relacionades amb la innovació referides a l'Estat espanyol: 'La indústria agroalimentària dedica menys d'un 1% a l'I+D+i (un 0,32%), un aspecte que cal millorar. Al 2009 la indústria agroalimentària va dedicar 80 milions d'euros a la recerca. Del 2005 al 2009 es van registrar 792 patents, 3.305 projectes d'investigació institucionals i 914 tesis doctorals sobre aquest àmbit.

Conseqüència de la 'contracció econòmica'

En un moment de contracció economica, que diuen els economistes, Alimentària ha reduït els metres quadrats d'expositors i s'esperen uns milers menys de visitants en relació al 2008 (és una fira bianual), que va ser un any on es van batre tots els rècords. De 120.000 metres quadrats d'expositors el 2008 s'ha passat a 94.500 el 2010. La caiguda de visitants podria rondar els 20.000 (de 150.000 el 2008 a 130.000 el 2010). I la fira passarà de tenir 4.900 empreses el 2008 a 4.000 el 2010. Així i tot, el director d'Alimentària, Antoni Valls, destaca que la fira deixarà entre 120 i 150 milions d'euros de benefici per la ciutat i constata que '4.000 empreses és tot un èxit'.

Josep Lluís Bonet recorda que l'alimentació és dels sectors que pateix menys la crisi. 'És un sector privilegiat en aquesta situació.' I considera: 'El pitjor de la crisi ja ha passat. Ara, la recuperació inicial serà lenta i difícil. Però la propera edició d'Alimentària, la del 2012, ja la plantejarem en 40.000 metres quadrats més que la d'enguany.'

Analitzant la crisi per sectors, segons Antoni Valls, el sector que despunta més és el de la restauració, que també és el que ha tingut més creixament des que va entrar a Alimentària el 1996. 'En la majoria de sectors hi ha estabilitat. Potser Intervin pateix una certa baixada, perquè la crisi va agafar el sector inflat. Hi havia sis mil empreses moltes de les quals segurament eren mal conduïdes. Però el sector alimentari més afectat per la crisi és el de fruites i verdures. És un sector poc marquista.'

Amb 140 metres de diàmetre, el sincrotró es troba integrat en unes instal.lacions de gairebé 23.000 metres quadrats que inclouen plantes subterrànies on s'emplaçaran els tallers i els centres de producció d'energia. A més, la construcció es troba parcialment soterrada. Tot aquest complex és a escassos metres del Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, perquè només l'autopista AP-7 separa totes dues instal·lacions.

A l'interior de l'edifici hi ha una màquina circular on un injector llança electrons que donen la volta a l'estructura a través d'una gran anella, accelerant partícules fins a velocitats properes a la de la llum. Les partícules es mantenen en l'anella durant hores gràcies a un sistema de radiofreqüència. Perquè aquest sistema funcioni perfectament, la temperatura interior de l'edifici s'ha de mantenir a 23 graus centígrads durant tot l'any.

Al voltant de l'edifici hi ha una sèrie de laboratoris que seran els encarregats de recollir la llum de gran intensitat que s'emet a l'interior de l'anella i que va des dels raigs X a la llum visible per a l'ull humà. De fet, els experts de l'Alba defineixen la màquina com 'un microscopi de raigs X, que permet veure la composició química d'una molècula, com un microscopi convencional permet observar una cèl·lula en detall. Però, a més, el sincrotró no sols ens ofereix una imatge d'un moment, sinó una pel·lícula en moviment del procés químic que estudiem'.

Aquesta radiació emesa, o llum de sincrotró, la podran utilitzar els científics en les seves estacions de treball. Les aplicacions d'aquesta tecnologia són molt àmplies i abasten camps com la física, la química, la biologia i la medicina, i les seves aplicacions industrials van des de la creació de fàrmacs més efectius fins a la fabricació de nous materials sintètics.

S'espera que el centre atregui desenes d'investigadors quan entri en funcionament. A més, moltes empreses de tecnologia punta ja s'hi han interessat i, això, sumat a la proximitat amb el món universitari, pot crear unes sinergies que afavoreixin la investigació científica d'alt nivell a tota l'àrea de Barcelona.

'El cobrador' de Rubem Fonseca es publica a la col·lecció de narrativa La intrusa de LaBreu edicions. En aquesta col·lecció, encara curta, també s'ha publicat 'La zona' de Serguei Dovlàtov i 'Un bàrbar al jardí' de Zbigniew Herbert. I hi ha en preparació 'La maleta', un altre títol de Serguei Dovlàtov.

Entrades de la Champions

Els socis que vulguin anar a Londres per veure el partit d'anada de la Champions, el 31 de març, ja poden començar a sol·licitar entrada. Des d'avui a les deu del matí fins demà a les set del vespre la podran reservar a la web del FC Barcelona. Solament en podran demanar els socis del club, que hauran d'omplir un formulari, disponible a la secció d'Entrades de la web. Cada soci pot demanar una sola entrada, però en un mateix formulari, s'hi poden consignar quatre peticions de socis que vulguin anar plegats. El FC Barcelona disposarà de 2.925 entrades per a aquest partit. Com és habitual, el 80% serà per a socis i penyes. I si la demanda supera les entrades disponibles, es farà un sorteig públic el dia 24.

Del 20 al 22 de març se celebrarà la 52 edició del Ral.li Internacional de Cotxes d’Època Barcelona – Sitges Gran Premi Audi, una prova popular que atreu moltíssims participants d’Espanya i d’Europa i que, paral·lelament, captiva l’atenció d’un nombrós públic que es concentra a totes dues ciutats i en la totalitat del seu recorregut per contemplar els vistosos vehicles, en la seva majoria autèntiques joies de museu perfectament conservades, la fabricació dels quals va ser anterior a 1928.

Per a aquesta nova edició, organitzada un any més pel Foment del Turisme de Sitges i patrocinada per la firma automobilística Audi, s’espera la participació de més de 60 cotxes i les seves respectives tripulacions, grups de persones que, d’acord amb la imatge del ral.li, gaudiran del recorregut que unirà Barcelona i Sitges vestits d’època durant el diumenge 21.

La prova té una agenda molt característica que es distribueix durant tres dies. El primer (dissabte dia 20), és el de concentració. Els participants, arribats de diverses parts d’Espanya i Europa es reuneixen a Barcelona per realitzar les corresponents verificacions i a continuació exposar les seves muntures al públic. El segon (diumenge dia 21), comença a Barcelona i acaba a Sitges, amb exhibició dels cotxes a les dues ciutats i un recorregut de prop de 40 quilòmetres que uneix les dues ciutats, amb una gran rebuda als participants quan arriben a Sitges, seguit d’un repartiment de premis als guanyadors. En la tercera jornada (dilluns dia 22) els inscrits realitzaran una excursió pels paratges de la comarca del Garraf i l’Alt Penedès, que en aquesta ocasió els portarà a visitar Sant Sadurní d’Anoia i les Caves Pere Ventura, així com el mític circuit de Terramar.

Aquest any, l’organitzador ha recuperat el recorregut habitual del ral.li, amb una única diferència condicionada per les obres que s’estan duent a terme en el Passeig de la Ribera, i es que la prova escurçarà el seu pas per aquesta façana marítima per acabar igualment a la Fragata, on els cotxes quedaran exposats.